sábado, 30 de julio de 2011

Reflexions sobre el meu procés de pràctiques.

El meu procés de pràctiques ha estat bastant profitós, potser he trobat a faltar més sessions on pogués interaccionar amb els nens, 5 sessions d'observació i 3 d'intervenció em sembla una mica desproporcionat. Val a dir que podria haver assistit algun dia més per tenir l'oportunitat d'intervenir alguna sessió més, però el final de trimestre i les colònies a la meva escola em van tenir bastant ocupat, mala sort.

Crec que som molts alumnes en pràctiques, tants que juntament amb els pares i les professores crec que es superava el nombre de nens i nenes. La sensació que això em transmetia era la que pot transmetre la foto que he penjat a la 4a sessió: intentes mantenir certa distància amb el nen perquè pugui realitzar una activitat lliure, alhora que has d'intervenir perquè estan registrant la teva acció... El resultat acaba tenint certa ambigüitat. D'altra banda, i encara que els adults prenguem precaucions per a que els nens i les nenes es sentin còmodes, crec que tantes persones grans mirant influeix en una acció completament lliure, el principi d'indeterminació de Heisemberg parlava d'això... És clar, igualment tota aquesta situació comporta un aprenentatge, no només amb els nens, sinó també amb pares, mares, companys i companyes, i crec que li hem pogut treure profit a les circumstàncies.

Durant tot aquest procés he notat canvis en la meva manera de mirar als nens, i en la meva manera d'observar. Crec que he superat amb prou èxit l'habilitat de fer visibles les accions dels nens sense valorar-les, només el primer o el segon dia es va escapar un “molt bé”. També la manera d'observar ha canviat de manera notable, crec que es pot observar en l'evolució dels registres que he anat escrivint. Encara que tinc molt a aprendre, les dificultats inicials entorn els engrames i fantasmes d'acció, o les dificultats per poder interpretar dins d'aquest marc teòric i tècnic les accions dels nens, han anat disminuint a mesura que avançaven les sessions. Potser hauria de treballar més la meva formació pel que fa a l'espai de representació i joc heurístic, ja que crec que els meus registres i aportacions han estat menors que els de la primera part de les sessions. Volia també aquí esmentar la sessió del 16 de novembre; les experiències i la manera de fer de l'escola Fructuós Gelabert van ser un bon exemple a seguir, tant pel que fa a l'organització com a l'actitud i aspectes a tenir en compte pel psicomotricista. 

Hi ha una dificultat que no he superat encara, aquesta dificultat té a veure amb l'acceptació dels fantasmes d'acció com a explicació a les accions dels nens, ja que de vegades em sembla una mena d'automatisme efecte\causa, i això em provoca certa resistència: estem parlant contínuament que cada situació i nen és diferent, i alhora de vegades hi ha coses que semblen ser irrefutables, com ara que l'ús d'un objecte transicional per part d'un nen tingui un origen tan determinat, per posar un exemple. En definitiva, només volia aclarir que les observacions s'havien de desenvolupar a dins d'aquest marc, i ho he fet, convençut que estudiar el que Aucouturier diu sobre això és profitós, però tinc les meves reserves a l'hora d'aplicar el que he estudiat. Igualment, cal dir que tret d'aquest i algun altre detall, estic molt d'acord amb la concepció filosòfica d'Aucouturier i la manera de treballar la Psicomotricitat.

Acabo de dir que he estudiat Aucouturier, concretament el llibre “Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz” de la editorial Graó, i això té a veure amb els comentaris que faré ara. Sobre la pregunta de si he vist relacions entre els seminaris teòrics i la pràctica, la resposta és que sí. Les ponències de les primeres setmanes que parlaven de les fases d'una sessió de Psicomotricitat Aucouturier, així com també les que han parlat dels trets fonamentals d'aquesta pràctica m'han ajudat a sentir-me ubicat durant les sessions.

Pel que fa al registre de les observacions, al llarg de les sessions de formació corporal dels caps de setmana, hem parlat bastant del concepte de pulsió i dels fantasmes, de l'actitud del psicomotricista, de l'actitud i la imatge externa del observador... malauradament, aquestes sessions dels caps de setmana han estat anteriors a la segona sessió de pràctiques (ja a finals de gener), on la Montse Castellà ja ens demanava un major domini d'aquestes habilitats (dins del marc descriptiu d'Aucouturier)n D'altra banda, a les sessions de la Teresa Godall al desembre, es parlava de l'observació des de la mirada de Pikler i no d'Aucouturier, i tractava el tema incidint sobre tot en la qüestió actitudinal del psicomotricista. Per aquestes raons ens hem hagut de posar les piles tot sols, personalment he trobat a faltar una documentació explícita d'aquests conceptes que s'hagi aportat des del postgrau abans de les pràctiques; familiaritzar-se amb el llibre d'Aucouturier, per exemple, requereix temps, i no haver realitzat aquesta feina amb anterioritat ha fet que hagi hagut d'estar consultant a aquest llibre els conceptes de manera continua durant la interpretació dels registres que he pres a les sessions pràctiques.


Durant aquestes sessions de pràctiques he descobert que fins i tot jugant ens resulta complicat no fer judicis sobre les accions dels nens, aquesta és una cosa que encara que la tinc molt present a la meva acció educativa, he de polir a fi de optimitzar els meus ajustaments. Crec que cal molta experiència per anticipar les accions i poder acompanyar-les cap a un punt més amorós i més autònom. He après molt durant aquest procés, i em quedo amb les paraules de la Montse Castellà en el vídeo de “Laveu.cat” que he inserit a l'entrada del 20 de gener, crec que son un molt bon missatge per a tenir en compte en el present i el futur.