En
aquesta sessió s'esdevindran interaccions pròpies amb un nen
bastant interessants. Va ser molt desprès quan vaig reflexionar
sobre la gran quantitat de possibilitats, d'universos paral·lels,
que s'obren a partir de petites variacions en la nostra acció. També
vaig reflexionar sobre la importància de mantenir una mirada i una
acció amorosa alhora que anticipada dels esdeveniments. M'explico:
com es veurà a les observacions en torn a la meva interacció amb un
nen, el Pau, i a les anotacions posteriors a la correcció d'aquestes
observacions per part de la Montse, crec que en definitiva el que em
va passar amb aquest nen és que en un moment donat vaig jutjar-li, i
vaig voler provocar un canvi en la seva acció, el que va ser un gran
error. Ho assumeixo.
Enllaç a les observacions de la 4a sessió.
Els tenim rodejats: 7 adults al voltant de 4 nens i nenes, un luxe? |
No hay comentarios:
Publicar un comentario